… Podeu llegir el programa complet ací
La igualtat i l’equitat han de ser objectiu fonamental del nostre treball polític, i és per això que les estratègies i les accions han de tindre un caràcter transformador d’una societat que reconeixem com a patriarcal i on la desigualtat per raó de gènere forma part de l’estructura social i afecta tots els àmbits de les nostres vides. La desigualtat econòmica i les càrregues i responsabilitats en la cura; la violència, des de l’extrema amb resultat de mort – més de seixanta dones assassinades en 2015- fins les quotidianes microviolències; un sostre de vidre que coarta la llibertat personal i la participació en l’àmbit públic de les dones i que quan es produeix la interseccionalitat amb altres discriminacions deixa les dones en una situació de feblesa extrema.
Ens cal polititzar la quotidianitat, que és des d’on es generen les condicions de desigualtat, cal fer sorgir els conflictes de la vida quotidiana i generar dinàmiques ancorades en els principis feministes i de radicalitat democràtica on siga respectada la diversitat i on sempre es prioritze el treball horitzontal i des de la transversalitat.
Ens cal humanitzar l’economia, tenint en compte que tota circumstància té un impacte econòmic i que caldrà establir prioritats. L’objectiu de l’economia no pot ser l’acumulació de la riquesa sinó la sostenibilitat social i la vida digna de totes les persones. Així doncs un canvi transformador requerirà de valentia a l’hora d’establir les prioritats i l’ordre de les inversions.
La co-responsabilitat de les cures, on s’ha d’involucrar tota la societat. Cal transformar la societat en una ‘societat cuidadora’ en igualtat. Així mateix, aquestes polítiques són un autèntic jaciment d’ocupació i d’activació econòmica, a banda de la riquesa i les sinèrgies positives per al conjunt de la societat que suposen la incorporació de les capacitats de totes les dones.
Mecanismes públics per impulsar la igualtat i l’equitat.
321. Aplicar, dotar i revisar la Llei d’Igualtat (Llei Orgànica 3/2007 per la Igualtat de dones i homes)pel tal de fer-la efectiva, incidint en especial en el caràcter transversal a tota l’administració.
322. Desenvolupar un Consell Especial integrat per persones especialistes, per organitzacions feministes i per organitzacions sindicals, que estudie i analitze l’impacte que té sobre les dones qualsevol resolució administrativa. Haurà de vetlar per l’aplicació de la Llei d’Igualtat a les empreses, i els seus dictàmens tindran capacitat sancionadora per a aquelles empreses que reiteradament incomplesquen la Llei.
323. Plans d’Igualtat per a totes les empreses de més de 50 treballadors i treballadores i a les formacions polítiques per a concórrer a les eleccions.
324. Com a norma general, s’elevarà la quantia de les pensions de viudetat fins al 70% de la base reguladora i s’implantarà un Pla de generació d’ocupació estable per a dones treballadores basat en la igualtat salarial i social.
325. Reordenació dels horaris i calendaris laborals. Llei del Temps que impulse el repartiment del treball domèstic, reproductiu, d’atenció, de formació i d’oci, i que organitze el conjunt dels horaris per defugir del treballcentrisme i guanyar en qualitat de vida. Aquesta mesura és una oportunitat per a la igualtat i un jaciment d’ocupació. Es desenvoluparan mesures de canvi legislatiu i d’acció positiva per lluitar contra el treball precari de les dones i l’escletxa salarial.
326. Eliminació de l’article 18 de la Llei d’Autonomia Personal per capgirar a un sistema de protecció pública integral basat en la generació de llocs de treball de qualitat especialitzats en l’atenció i cura de persones dependents i/o majors. Cal la professionalització per evitar que sistemàticament siguen les dones de la família les què es troben compel·lides a abandonar els seus treballs per fer-se càrrec de l’atenció i cura dels seus familiars.
327. A les polítiques d’inserció laboral es tindrà especialment en compte els casos d’interseccionalitat, com ara el cas de les dones migrants i de les refugiades.
328. Els pressupostos s’elaboraran amb perspectiva de gènere i els informes d’impacte I d’avaluació seran vinculants. La igualtat ha de ser un eix transformacional de totes les polítiques públiques. S’articularan organismes adients per a l’aplicació de la transversalitat de les polítiques d’igualtat i equitat en totes les administracions.
329. Les administracions públiques comptaran obligatòriament amb la perspectiva de gènere a l’hora de contractar empreses.
330. Creació, manteniment i recuperació de la gestió pública dels serveis de foment d’igualtat i atenció psicològica, jurídica, social i d’ocupació a dones violentades i menors exposats i exposades a violència masclista, amb dotació econòmica suficient i en col·laboració interadministrativa amb els ajuntaments.
331. Atenció especial a mares soles perquè la cura no siga incompatible amb la seua carrera laboral. Ajudes davant l’oportunitat de contracte, flexibilitat horària i permisos per cura de fills i filles més llargs que en el cas de les parelles.
332. Impulsar, assessorar i finançar l’atenció integral a les dones i els seus fills i filles en els seus municipis. L’atenció integral i especialitzada implica una atenció social, policial i jurídica, i presta una atenció especial a la recuperació psicosocial.
333. Implementar mesures econòmiques per a la criança de fills i filles destinades a persones treballadores i empresàries que es troben en situació d’excedència o reducció de la jornada de treball. Aquestes mesures s’ampliaran, gradualment, per a abastar també la cura de familiars dependents i per malalties greus.
334. Millorar l’accés als recursos financers: s’habilitaran línies de finançament especifiques per a empreses liderades per dones, i s’adoptaran mesures de foment de l’emprenedoria femenina.
335. Major presència institucional de l’Observatori de Publicitat No Sexista mitjançant un augment de les seues funcions i de la seua activitat. Creació d’espais de debat de la ciutadania que permeta relacionar la violència de gènere amb la publicitat sexista i construir un model d’igualtat de gènere en el qual no tinga lloc la publicitat discriminatòria o denigrant de les dones.
336. Promoure la presència de les dónes als àmbits de decisió dels Consells d’Administració dels Organismes, ens i empreses públiques i mixtes, arribant a la paritat entre homes i dónes (40%-60%). Impuls de les quotes de gènere als Consells d’Administració amb, al menys un 40% de presència de dónes.
337. Creació d’una Unitat d’Igualtat a la Inspecció de Treball que audite els Plans d’Igualtat i que tracte de manera especialitzada els incompliments empresarials en matèria d’igualtat: discriminacions, assetjaments, violència de gènere, treballadores de la llar, etc. Treball actiu per a la eliminació de la bretxa salarial.
338. Igualar els permisos per naixement i adopció, pagats al cent per cent, per a totes les persones progenitores, sense importar el seu sexe, orientació sexual o tipus de família, d’acord amb l’objectiu d’igualtat i coresponsabilitat en la criança.
La violència masclista, qüestió d’Estat.
339. Aplicar, dotar i revisar la Llei contra la Violència de Gènere (Llei Orgànica 1/2004 de protecció integral contra la Violència de Gènere).
340. Cal garantir una protecció real i efectiva per a aquelles dones que es decideixen a denunciar. Cal crear un nombre suficient de Centres Públics Integrals d’Acollida de dones víctimes de violència de gènere, de Centres 24 hores, pisos tutelats i centres d’acollida, perquè l’atenció a les víctimes ha de ser una prioritat de l’administració pública. En tot cas, garantir una alternativa habitacional per a les dones víctimes de violència masclista.
341. El Govern s’ha de comprometre, d’acord amb les empreses, a facilitar un lloc de treball a aquelles dones que s’hagen vist forçades a abandonar el que tenien o a traslladar-se a altres poblacions: cost zero en la taxa de la Seguretat Social per a les empreses, a més d’altres bonificacions, així com priorització de la seua contractació als organismes públics.
342. S’han de desenvolupar plans i mesures específiques per tractar la violència masclista entre la població adolescent.
343. Formació específica en violència masclista de tot el personal especialitzat que intervinga en l’atenció integral a les dones i els seus fills i filles. Especialment en les forces i cossos de seguretat i a l’àmbit judicial i d’atenció psicològica en jutjats, per a ampliar la formació del torn d’ofici especialitzat en violència de gènere. Formació especialitzada en perspectiva de gènere per als i les professionals dels mitjans de comunicació.
344. No s’atorgarà custòdia compartida i règim de visites als pares maltractadors.
345. Cal aplicar polítiques públiques multidisciplinars contra l’explotació sexual i cal dedicar-hi els mitjans adients.
346. Desenvolupament del Pla Nacional de Sensibilització i Prevenció, concertat amb totes les administracions de l’Estat.
347. Impulsar campanyes de prevenció de la violència de gènere, amb programes específics de prevenció de la violència masclista des de la infància i en tots els graus educatius, dins de l’horari lectiu.
348. Valoracions de riscos realitzats per equips multidisciplinaris d’experts i expertes i no exclusivament per les forces de seguretat.
349. Creació de la «finestreta única», a través de la qual se centralitzarà informació sobre el tràmit de denúncia, atenció mèdica i psicològica, cases d’acolliment, etcètera, per a dones víctimes de violència masclista.
350. Pla d’intervenció amb xiquets i xiquets exposats a violència masclista i pla d’intervenció especialitzat de xoc contra la violència masclista entre adolescents.
351. Pla d’intervenció amb homes. Foment de les actituds no violentes i intervenció psicosocial amb perspectiva de gènere amb homes maltractadors.
Visibilitzar les especificitats de les dones per garantir el seu dret a la salut.
352. Cal considerar les condicions i característiques específiques del cos de les dones per tal de garantir eficientment el dret a la salut. Cal una formació amb perspectiva de gènere del personal professional.
353. Cal incidir en les patologies que afecten específicament les dones i promoure campanyes de prevenció; incloure les revisions ginecològiques anuals i el seguiment i orientació de la menopausa en un sentit preventiu; garantir el dret als tractaments de fertilitat, independentment de si la dona té o no una parella masculina. Cal promoure el part digne i despatologitzat.
354. Cal revisar el llistat de malalties professionals que donen dret a les prestacions d’invalidesa o incapacitat, tot incorporant patologies específiques de les dones que en l’actualitat no es contemplen.
355. Cal restablir els drets de totes les dones a gestionar els seus propis cossos en la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs (Llei 11/2015 per la qual es limita el dret a la interrupció de l’embaràs a dones menors i a dones amb capacitat modificada judicialment). Dotar-la per a la seua efectivitat i incidir especialment en la prevenció dels embarassos no desitjats en adolescents i en la prevenció de malalties de transmissió sexual.
356. Creació d’un Banc públic d’ADN i gratuïtat en les proves per a les persones afectades pelscasos dels anomenats «bebès robats».
L’educació com a eina transformadora
Tant l’educació formal com no formal és un element bàsic per transformar, o reproduir, els estereotipus i els comportaments socials, per això cal:
357. Cal una llei d’educació coeducadora, que estiga fonamentada en els valors de cooperació i on estiguen presents totes les persones, que s’eduque en la igualtat, que incloga l’educació sexual i afectiva des de la diversitat i no des de l’heteronormativitat, on les genealogies i els sabers de les dones siguen posades en valor, on el cos de les dones i xiquetes siga vist positivament i eliminació de tabús com la menstruació, els espais siguen compartits i es treballe l’apoderament i participació en els afers públics i de pressa de decisió de les dones.
358. L’administració considerarà prioritària la formació del professorat en igualtat i s’establirà com a formació necessària. Els centres educatius han de respectar la paritat en tots els òrgans de presa de decisions.
359. Es desenvoluparan estratègies i programes de formació en igualtat als més diversos àmbits i col·lectius. Es tindran especialment en compte les interseccionalitats que afecten les xiquetes i les dones de diversos col·lectius per fer un treball amb garanties d’èxit. Es treballarà per fer que diversos àmbits educatius siguen compartits i no es produïsquen exclusions en rames laborals per motiu de gènere, des dels manuals al R+D+i. Tots els estudis, també els universitaris, hauran d’incloure la perspectiva de gènere.
360. Els mitjans de comunicació públics tindran com a objectiu prioritari treballar per la igualtat i contra els estereotipus patriarcals. Han d’exercir una tasca educadora i s’articularan mesures d’incentivació a l’activitat divulgativa i creadora així com al control d’aquells continguts que cosifiquen i denigren les dones.
361. L’administració promourà l’activitat artística, de les arts plàstiques a l’audiovisual, el teatre, l’escriptura o a la música, que reivindique els valors de la igualtat i així mateix promourà la presència de les dones en tots els àmbits de la creació, el treball col·laboratiu i l’associacionisme.
