Per a moltes famílies, el període de vacances el marca el calendari escolar. En quant els xiquets i xiquetes acaben les classes cal buscar ràpidament com omplir el seu temps. La filla d’Enric deia l’altre dia que els dies en estiu són més llargs perquè estan plens de diversió. Quan els pares i mares treballen, si tenim la sort que avis i àvies ja no ho fan, se n’encarreguen ells.
Acaba el curs escolar i comença la recerca de campaments, escoletes d’estiu, llocs on aparcar xiquets… Els pares i mares que tenen la sort de treballar fan el possible per fer coincidir les vacances. No totes les dels més menuts. Les obligacions laborals i familiars fan de difícil encaixar.
Tinc clar que hi ha tants estils de vacances com famílies. No és el mateix passar-les a casa que anar al poble. No és el mateix anar d’hotel que de càmping.
Però les passeu on les passeu hi ha un tema que em preocupa per freqüent. Les vacances dels homes i les dones no són iguals. Ni en temps propi, ni en espais d’oci. Ja sé, ja sé, precisament a la persona que llig açò, no li passa. Però mireu al vostre voltant i mesureu els temps i les feines de cada u. I de cada una. Ja tenim pare i mare, fills i filles comptant els dies que falten per començar les vacances.
Sovint s’acaba convertint, per a les dones, en extenuades jornades de preparació de robes per a platges o rius, compres de material per a cuinar (ara que «tenim temps» anem a cuinar per a grans «fartades» o per a àpats multitudinaris: «avui dinem tots junts»), llargues escurades mentre altres fan la migdiada.
Ells, van a comprar cerveses o (gran cosa) fan la paella. Replegar i netejar el paelló, ja no. Elles, sovint, porten el control de la roba. «Porta la camisa que la planxe que així no podem anar a la revetlla». De totes les hores del suposat oci, en el repartiment, a les dones no els toca la mateixa quantitat. Ni les mateixes feines.
Vos propose que fem l’esforç de fer de les vacances una oportunitat de contribuir a la igualtat real entre homes i dones. Les de tot el món, no. No cal que gasteu les vacances en treballar per la igualtat mundial. Només al vostre entorn. Comencem per la gent de casa. Com hauríem de fer en tot. Acordem temps, espais i feines precises. Aprofitem perquè xiquets i xiquetes comencen a assumir responsabilitats en les feines familiars.
De forma igualitària. Res de «mentre les xiques escuren, els xics anem per cerveses». Aprofitem per a iniciar canvis de rol. Distribuir les feines fa que no les haja de fer totes la mare. O l’àvia. Conec a una àvia que ha preferit vendre la villa abans de seguir fent de criada per a tots els fills, filles, nets i netes.
Relaxem les necessitats d’ordre i pulcritud. És estiu. Estem de vacances. No cal que tinguem la casa «a punt d’onze». Gaudim, xarrem, preguntem-nos que ens agrada. Fem plans, decidim conjuntament. Escoltem, que a penes ho fem durant tot l’any. Respectem espais i temps personals, sense invadir-ho tot.
Fem feliç a la nostra parella. Busquem petits detalls dels qui li agraden a cada membre de la família. Sols així les vacances ho seran de veritat. I per a tots i totes les membres de la família. Bones vacances. Ja em contareu com ha anat, això de practicar la igualtat en carn pròpia.
Ali Brancal Mas, Regidora de Compromís a l’Ajuntament de Castelló
