Les polítiques municipals de vivenda ha de fer front a moltes i diverses problemàtiques. Ens demanen donar solucions residencials a famílies que no disposen d’un lloc per viure. Cal destacar que l’oferiment de vivendes ha de ser necessariament un recurs temporal, mentre paral.lelament, ajudem a les families beneficiaries a eixirDe la situació que els ha provocat la falta de vivenda. L’ajuntament no pot gastar els diners de la ciutadania per a regalar cases per a tota la vida. No és just per a les famílies que traballes, s’esforcen i estalvien per pagar-se les seues vivendes.
Però si que tenim l’obligació d’ajudar els nostres veíns i veines quan es troben en dificultat. Obligació legal, a més a més. La vivenda és un dels drets més importants que tenen les persones. I una administració pública ha de garantir solucions que protegisquen eixe dret.
Per una banda, cal donar resposta a l’aparició de situacions noves d’emergència social. Per atendre un important nombre de situacions familiars de risc de desnonament calia orientar pertal que les families actuaren de forma que la situació no s’agreujara. Calia fer gestions preventives amb els bancs i també posteriors, en els casos judicialitzats. A banda de l’atenció que es dona des de l’ofician de vivenda, tenim un acord amb ADICAE, l’associació de defensa d’usuaris de bancs, que ofereix orientació i suport en temes de desnonament i clàusules sol. Dona suport jurídico a familias sobreendeutades i amb problemas de pagament d’hipoteques. Mentre, s’atenen des de Serveis sociasl aquells casos que requerien d’intervecnió més integral. La necessitat de casa poques vegades vé sola. Les persones que demanen vivenda tenen altres problemes que s’atenen des dels professionals de serveis socials.
Les problemàtiques que ens aplegaven anaven evolucionant. Pronte vam haver d’assumir que les dificultats ens venien derivades de l’impagament de lloguers, cosa que canviava la intervenció. Estavem entre dos particulars i no cabia mediació, com feiem en els bancs.
Ha sobrevolat sempre en la nostra intervenció la important linea roja que suposaven les vivendes ocupades. Moltes vegades la ocupació és fruit de la desesperació per oferir a la família un lloc on viure. Distinguir-les dels abusos de persones que volen fer un negoci de la necessitat no sempre és fàcil.
Al mateix temps, vam heretar una gestió inexistent del parc de vivendes municipal. Aconseguir ficar llum al caos i la deixadesa en la que estaven ha segut una tasca complicada. Tasca per a la qual no comptavem amb personal suficient ni amb possibilitats de contractar-lo gràcies a les lleis Montoro que ens impedeixen contractar personal.
Per això vam crear el que anomenem “Jornals de Vila”, un projecte de contractación de persones de diversos perfils per a atendre a les vivendes municipals. Hem tingut mediadores socials que han fet una important treball d’organització i detecció de problemes i situacions familairs que requerien intervenció. S’han detectat necessitats de reparació en les vivendes, que estaven en condicions lamentables i s’han contractat perfils professionals adequats. Tot persones en sitaució de risc social, amb la qual cosa la solució als problemes de personal ha contribuït a solventar el risc de diferents maneres.
Es va fer un Tallers d’ocupació que va procedir a la rehabilitació integral de dues vivendes, que estaven buides des de feia anys, sense que els governs anteriors consideraren important invertir en la seua recuperació per a solucionar el problema de vivenda.
Col.laborem amb les polítiques de la Conselleria de Vivenda. La nova llei de Funció soial de la vivenda solucionarà molts dels problemes ara existents en matèria de polítiques de vivenda. El PP vol derogar-la si alguna vegada torna a governar. Els seus a Castelló ens exigeixen solucions. Seguirem endavant en plantejar propostes clares i contundents que porten a reduir la pobresa a la ciutat. El Pacte del Grau ho té com a prioritat.
