Fer política és prioritzar, decidir en quines polítiques s’inverteixen diners i en quines no. Per desgràcia, moltes vegades l’impacte de gènere es queda fora d’esta decisió. El debat de la igualtat està damunt de la taula i tot el món vol posar fi a les discriminacions de gènere i erradicar la violència masclista però, no obstant això, quan parlem a trets generals de les decisions polítiques no tenim consciència de l’impacte de gènere que tenen.
Qualsevol decisió pot afectar de manera positiva o negativa a aconseguir la igualtat real entre homes i dones. A vegades, resulta complicat entendre que totes les decisions polítiques tenen impacte de gènere, però cada vegada que no ens parem a pensar si allò que estem decidint afecta o no a la desigualtat, tendim a empitjorar-la.
Hi ha polítiques amb un impacte de gènere més visibles i evident, com ara el permís per naixement i adopció igualitari i intransferible. Fins hui dia només les dones carreguem amb la cura dels fills i filles, fet que perpetua la desigualtat a tots els nivells. Des de l’aturada de la nostra carrera professional, passant per la doble jornada laboral i fins arribar a les diferències econòmiques en les pensions. Un impacte clar.
També hi ha una relació directa entre finançament autonòmic i igualtat. El finançament és la dotació econòmica que l’Estat ens transfereix per a passar casa; és com “la paga” que donen els pares i mares als fills o filles per a sobreviure mentre estudien fora de casa. Doncs amb esta “paga” paternalista de l’Estat, la Generalitat Valenciana ha de pagar factures com les de sanitat, educació, serveis socials, etc. Si la quantia rebuda és insuficient per “passar casa”, ens trobem amb un impacte negatiu aclaparador en els nostres serveis públics.
Per tot açò, les dones ens veiem especialment perjudicades per la falta de finançament, ja que no es poden implementar els serveis que ens permeten deslliurar-nos de les càrregues familiars. No ens enganyem, si tenim una residència pública per a la tercera edat o no, a qui ens afecta majoritàriament és a les dones. Si les ajudes de dependència no arriben amb la rapidesa necessària, majoritàriament serem nosaltres qui ens veurem amb l’obligació de deixar la feina temporalment. Si cal reforçar les hores d’estudi a casa perquè els nostres fills i filles estan en una classe amb 40 alumnes més, tornarem a ser majoritàriament nosaltres les perjudicades. I no cal parlar de les inversions directes a igualtat, que tenen un claríssim perjudici. Si no arriben diners, les valencianes ens veiem especialment afectades.
Seguint amb les inversions, cal dir que en principi una carretera no hauria de tindre un impacte negatiu en les dones, però ens sorprendria si analitzem la diferència en l’ús que s’hi fa depenent del sexe. Mentre que les dones majoritàriament fem desplaçaments curts per carreteres menudes o en transport públic, ells utilitzen més les autopistes i autovies. Per tant, la falta d’inversió en un servei de rodalia que connecte el territori valencià també ens afecta majoritàriament a nosaltres. De la mateixa manera que ho fa que les carreteres generals siguen especialment perilloses.
D’esta manera, defensar un tracte just és defensar, també, la igualtat. Des de les institucions valencianes i amb les inversions existents actualment veiem com les dones tenim la vida molt més complicada del que la podríem tindre amb uns serveis socials que atengueren els nostres majors o unes infraestructures que garantiren la connectivitat.
El feminisme, per definició, cerca la igualtat entre les persones i, per tant, els seus reclams són de justícia per a la major part de la població. Especialment quan partim de punts diferents, com és el cas d’homes i dones. També quan parlem d’economia. Quan parlem d’uns millors serveis socials, per exemple, estem parlant d’una millor atenció a persones majors o a persones amb discapacitat, a més d’aconseguir descarregar a qui els proporciona les atencions diàries. Quan parlem d’escoles amb menys ràtio parlem també d’una millor atenció per als nostres fills i filles. I quan volem revertir el centralisme i parlem d’un tracte just, en realitat, parlem d’un benefici global en termes, també, d’igualtat.
