Cada dia a qualsevol hora, des de fa mesos, milers de periodistes, tertulians, experts, polítics i d’altra fauna mediàtica, dediquen hores i hores i hores a parlar, comentar, opinar, especular sobre un sol tema. Una sola qüestió omple i inflama les nostres vides quotidianes: la «qüestió catalana», «el conflicte» «el desafiament» «la crisi catalana» i un seguit de titulars així de sensacionalistes i partidistes, que giren al voltant d’aquest serial interminable, ens bombardegen des de premsa, notícies, programes especials. Alguns han fet tants especials que diuen que han copat les hores extres anuals…
Aquest «filó» mediàtic no té límits, no té ètica, no mira per les conseqüències, ens manté en un clima d’expectació i preocupació permanent , com si la resta de la vida ja no importara. Hem superat allò del “Pa i Circ”, i estem en la fase del “Circ i Circ”. El pa no importa, ja no cal parlar dels Gürtel, de la manca de finançament que patim, ni de la bona o mala gestió, ni de si la gent ha trobat feina, de les guerres que assolen el món, de les coses que en veritat ens importen a les persones.
I en canvi allò que s’anomena actualitat ens arrossega cada dia i ara parlem de la deslocalització de multinacionals, com si l’hagueren inventat, i ens tornen a parlar de l’ÍBEX i la prima i… Vos heu preguntat mai per què a les notícies donen esta informació i no, per posar un exemple, les xifres de suïcidi, les persones que han sobreviscut al càncer, l’índex de contaminació de les ciutats, les guerres que hi ha al món o les criatures que han nascut eixe dia? Perquè posats a donar estadístiques, podrien ser més creatives, no?
I així, des dels grans mitjans ens mantenen en un bucle desinformatiu i cada cop més vergonyant i partidista, en la doctrina del shock, com explica Naomi Klein, generant un relat que, entre altres moltes coses, i des de la meua opinió -tan vàlida com les milers anteriors- contribueix a generar efectes col·laterals repugnants, com la tornada del feixisme als carrers de València, com vam vore i viure i plorar el passat 9 d’Octubre, i com l’assetjament feixista a la Vicepresidenta del govern, Mónica Oltra.
Eixos efectes col·laterals els vivim a València perquè tot aquest clima de crispació obre les portes als més indesitjables de la societat, aquells que no creuen en la democràcia, els que compten vots i animen als violents. Eixa sorprenent aparició de banderes als balcons que alimenten un monstre terrible, el del feixisme més terrible, eixes banderes que amaguen grapats d’intolerància i donen ales als violents que tapen les seues vergonyes amb elles.
No, no crec que la gent que té una bandera hui al balcó siga feixista, però sí que els donen força, volent o no. Com també crec que ho podrem vore molt, molt prompte. Perquè la societat valenciana que despertà a la Primavera Valenciana està mobilitzada i abans que acabe l’any tenim 3 fites en els quals totes eixes banderes es canviaran o s’acompanyaran de les veritables reivindicacions que vénen.
La primera la teniu este dissabte, dia 28 d’octubre, especial ocasió per a que baixeu al carrer i diguem juntes: València contra el feixisme i per les llibertats. Per a que onegeu la senyera de la llibertat, el respecte, la pau i la democràcia. Espere vore com eixos balcons tan bonics s’omplin de senyals per la democràcia.
La segona no tardarà massa, la tindrem el dia 18 de novembre, on el govern valencià i les entitats eixirem a demanar un finançament just, un tracte just. Perquè, quin sentit tindria voler ser valenciana i espanyola si no demanarem almenys ser tractades com a iguals? Així que, de nou, vos convide a xafar el carrer i a omplir els balcons de València amb una reivindicació tan justa com necessària. No volem que ens tracten pitjor que a altres. Vindreu?
I la tercera serà el dia 25 de novembre que, per si no ho sabeu, és el dia internacional contra les violències masclistes. I, mireu per on que, fa només un més que hem signat el primer Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista, on 63 representats de governs, institucions i entitats civils ens hem proposat plantar-li cara a les violències, a totes aquelles que agredeixen les vides de les dones i per tant de tota la societat. I sí, vos espere, vos espere al carrer, i espere que els vostres balcons i el del vostre veïnat s’òmpliguen amb qualsevol tipus d’adhesió a esta lluita. Vos deixe algunes propostes: #SumatAlPacte contra totes les violències masclistes, «Ja m’he sumat al pacte, i tu?» «estic a favor de la igualtat», «Prou de Violència Masclista» o «visca la igualtat i el respecte a la diversitat»
Així que este és el meu repte en 3 fites per demostrar-nos la classe de societat que som i al costat de qui estem. Però, potser, cal més que un article d’opinió. Potser em cal un quart repte: vaig a demanar als mitjans estatals, autonòmics i locals que li dediquen tan sols un 10% de les hores destinades al «tema català» cada dia a parlar de totes aquestes qüestions: de pau, respecte, llibertat, tracte just, de per què i com el poble valencià no rep un finançament igual. I sobretot, d’igualtat en el sentit més ampli i en el del respecte. Parlem de coeducació, de rebuig al maltracte, de visibilitzar les situacions discriminatòries, de com educar sobre els tipus de violència, informeu sobre els plans d’igualtat i les millores educatives que calen o les que ja estem fent, feu especials per a construir un relat on la violència contra les dones no tinga cabuda en esta societat… rebutgeu la cosificació de les dones en la publicitat, visibilitzeu les dones esportistes, elimineu els anuncis de prostitució…
Imaginem que les cadenes de TV locals i estatals, la premsa i la ràdio del nostre territori es comprometeren a fer una hora diària per a explicar que no hi ha denúncies falses, que el control o la gelosia no és amor, que les empreses que tenen més dones a la direcció són més rendibles, que l’economia feminista planteja una alternativa real al model econòmic insostenible; si comencem a parlar de les coses importants com la igualtat, els valors socials, la diversitat, el respecte, si comencem a recuperar la pluralitat que estem a punt de perdre…
Si tot això passara, si li robàrem un poc de temps al foment dels fanatismes, de crear bàndols, del blanc i negre, de la crispació… pot ser, el proper 9 d’octubre en compte de dir-nos «putas, zorras, feas, guarras, catalanistas, os vamos a violar» pot ser, tota eixa gent que s’amaga darrere de les notícies tòxiques i mil voltes repetides, que s’envalentona fent només seua la bandera espanyola; potser no es sentiran tan impunes i potser els carrers no es tornaran a omplir de feixistes violents. Depén de totes i de tots canviar-ho.
En tot cas, no ho dubteu, algunes seguirem eixint al carrer pacíficament, per defensar la llibertat i la democràcia.
Ens veiem al carrer, totes juntes.
Anna Perpinyà i Saragossà
Dones amb Compromís València
