25 de novembre i repetició de terribles estadístiques amb més de 60 noms de dones que l’any passat respiraven, pensaven i sentien i amb la preocupació de perquè la xifra no baixa, amb declaracions institucionals afortunadament per unanimitat però contradictòries amb les accions que per coherència les haurien d’acompanyar
Bàrbara Peris, Coordinadora de Dones amb Compromís.
25 de novembre i repetició de terribles estadístiques amb més de 60 noms de dones que l´any passat respiraven, pensaven i sentien i amb la preocupació de perquè la xifra no baixa, amb declaracions institucionals afortunadament per unanimitat però contradictòries amb les accions que per coherència les haurien d´acompanyar. Ens podem permetre una reducció les oficines d´atenció a les víctimes del maltractament de 48 a 17 en 3 anys? Una disminució del 19% el fons per a assistència social ? Que a tot el País Valencià hi haja un únic centre d´atenció integral a les víctimes?
Com es distribueixen els recursos és una qüestió política de primer ordre, responsabilitat dels governants i que també ens apel.la com a ciutadania.
Però si els recursos permeten materialitzar les polítiques, aquestes les hem de tindre clares, hem de saber que volem fer i com volem ser. L´Observatori de Violència de gènere del CGPJ (Consell General del Poder Judicial) ha mostrat la seua preocupació i ha advertit que els ajustaments són responsables que moltes dones retiren la denúncia, ja que es troben en una situació de desprotecció que l´actuació municipal podria compensar. El govern del PP, utilitzant l´argument dubtós de la racionalització econòmica però amb la voluntat d´una centralització i de controlar els recursos, està fent tota una reforma de l´administració municipal que buida de contingut polític els ajuntaments, els limita les competències i els talla les iniciatives en molts casos ja consolidades de serveis d´atenció i protecció i també educació de la ciutadania. Allunyen l´ajuda en un cas en què la proximitat és vital. O també en el cas de normes polítiques fonamentals, com la LOMQE, llei d´educació que es diu ´de qualitat´ però que en realitat significa una mercantilització del sistema educatiu i dels valors, que no promou la coeducació i que fa de la competitivitat i la uniformitat l´eix bàsic, no van en el camí d´avançar en la igualtat perquè són l´origen de la violència contra les dones.
Amb unes dades com les de l´Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, segons les quals a l´Estat Espanyol més d´una de cada cinc dones majors de 15 anys (22%) ha patit violència física o sexual per part de la seua parella i menys d´una cinquena part no ho ha denunciat, la violència contra les dones ha de ser reconeguda com una qüestió política de primer ordre, complexa i que cal abordar transversalment des de la protecció a les víctimes, la prevenció i l´educació. Des de les declaracions polítiques compromeses i coherents amb les actuacions i també d´aquelles que han de transformar una societat on a les dones massa sovint encara som ´idealitzades´ com a princeses, uns ésser decoratius, fràgils i sense poder, de qui s´espera passivitat.
Des de les institucions se´ns ha de garantir els nostres drets a una vida digna, plena i lliure. Som i volem ser plenament ciutadanes.
* Article publicat al Levante EMV, el 25 de novembre de 2014
