Com si es tractara del Black Friday o s’arrimara el Nadal, alguns partits polítics ja comencen a prestar-li atenció a una data assenyalada en roig als calendaris dels seus despatxos; ha arribat el moment de dir la seua en temes d’igualtat.
El 8 de març solen optar a parlar de l’escletxa salarial i el 25 de novembre de la necessitat d’un pacte d’Estat contra la violència de gènere. Són les setmanes fantàstiques de la igualtat durant les quals, com si es tractara d’ofertes de gran superfícies, cadascú ha de fer la seua oferta: “Bueno, bonito y barato” i cal aprofitar-la o fins a l’any que ve no tindrà una altra oportunitat.
Però no, no ens creiem les ofertes dels mateixos partits que, amb les seues retallades a les polítiques d’igualtat i actuació contra la violència masclista, li han fet un vestit a mida al patriarcat.
Podien haver fet política per acabar amb esta xacra social i només s’han dedicat a l’aparador mentre massa dones continuen sent explotades sexualment, pateixen abusos, són agredides o, fins i tot, assassinades. Són dones convertides en maniquins per als homes.
Mentre tot això continua passant fora del centre comercial que poden ser algunes institucions, la nova ministra d’igualtat es rodeja d’un personal d’experts que deixa molt a desitjar. La seua cap de gabinet serà una persona ultracatòlica que s’ha manifestat contrària a la llibertat d’elecció de les dones sobre el nostre propi cos. El Secretari d’Estat d’Igualtat un comercial dels drets socials i un expert en retallades.
Així hem arribat a hui, sentint eslògans al parlament sobre casos de víctimes, sense qüestionar que el problema és l’agressor i no la víctima. Es fan polítiques que tracten de protegir les víctimes sense destinar la partida pressupostaria necessària per a la promoció de la igualtat que evite l’existència d’agressors. Continuen pensant que quan una dona és assassinada el sistema falla i no veuen que el sistema és qui genera la desigualtat que facilita l’agressió verbal, sexual o física.
No valen els reclams buits de polítiques, no val fer publicitat adreçada a les dones com si fóra un problema d’elles i no a un sistema patriarcal que ens oprimeix, no val i no valdrà mai el feminisme d’ocasió.
Marta Sorlí Fresquet, Diputada al Congreso
