Un altre 8 de març, Dia Internacional de la Dona, o dia en què tot partit polític recorda que les desigualtats entre hòmens i dones continuen vigents ben entrat el segle XXI. Hi ha temes que ja formen part de l’agenda política de tots, o quasi tots, els partits: parlem de la injustícia de l’escletxa salarial o ens esglaiem amb els assassinats masclistes que no s’aturen. 2017 està sent un any especialment cru i continuem veient com ser dona ens pot treure la vida.
Tot i que alguns temes ja estan a l’agenda, d’altres continuen sent un tabú o un meló per encetar. També este 8M observarem, com cada any, que els periòdics i mitjans de comunicació difondran les campanyes institucionals on els governs reclamen la igualtat. A una pàgina trobarem l’anunci de la Conselleria de Polítiques Inclusives o del Ministeri d’Igualtat i unes poques pàgines més enrere els anuncis de prostitució venent, sense pudor, el cos de les dones. Una dicotomia fins a dia d’avui inqüestionada, les dues cares d’una mateixa moneda que indica com a la nostra societat el patriarcat encara està vigent i comparteix el canal amb els discursos igualitaris.
No importa si vens un cotxe, un pis o el cos d’una persona, per menys de cinc euros la paraula ho podràs vendre a quasi qualsevol mitjà imprés. «Alta, morena, bonica, voluptuosa i de complexió prima», per menys de 40€ aconseguim l’anunci perfecte per fer del cos d’una dona un objecte mercantil digne dels millors postors.
Amb esta realitat convivim cada dia amb total normalitat i amb màxima impunitat. Cada dia es permet que el cos de les dones es convertisca en quelcom susceptible de ser comprat i venut. Igual que un refresc, un moble o una peça de roba. Per un preu establert qualsevol pagador pot disposar d’ell i utilitzar-lo com li convinga: «Hi ha alguna restricció de paraules?», «En principi no, t’ho hauria de preguntar, però mira algun periòdic nostre i et guies».
Les dones continuem sent objecte de comerç a la secció «adults» dels classificats. Els mitjans impresos acullen amb els braços oberts els anuncis entre les seues pàgines mentre el Govern mira cap a un altre costat. Les notícies d’assassinats masclistes i les campanyes en pro de la igualtat entre hòmens i dones conviuen a les seues pàgines amb els anuncis per prostituir persones.
Com en un cotxe de segona mà, només cal un diari i un bolígraf per fer el llistat de xiques a «comprar». Podran triar si volem que siguen rosses, morenes o asiàtiques; si les volem submises i tendres per satisfer les teues fantasies sexuals. Menys de 100€ i uns pocs centímetres quadrats són suficient per vendre una dona, o més d’una, en un anunci de prostitució. Això sí, unes pàgines més avant trobarem eslògans d’igualtat i l’última víctima del terrorisme masclista.
Marta Sorlí Fresquet
Diputada al Congrés
