Des de Dones amb Compromís creiem que el feminisme és un fonament essencial del nostre projecte polític. Compromís, tal com es descriu en el manifest fundacional, és una aposta pel valencianisme progressista, l’esquerra moderna i l’ecologisme polític. Sumar-hi el feminisme és indispensable en aquest projecte que ens agermana, la qual cosa suposa reconéixer que l’androcentrisme impregna la nostra cultura i orienta la manera en què mirem, actuem, sentim i construïm el món i a nosaltres. Qüestionar-lo i eradicar-lo, tant de la vida quotidiana com de les accions dels partits, és la voluntat de Dones amb Compromís.
Des de Compromís entenem el feminisme d’una forma inclusiva. Totes les persones, dones i hòmens hem d’esforçar-nos junts per aconseguir una societat igualitària. Dones amb Compromís treballa per vertebrar els col·lectius de dones i hòmens feministes, per tal que el feminisme siga una dels nostres quatre pilars de suport. Per això, no només volem fer polítiques per a dones, sinó també per a l’altre 50% de la població que ha de fer passos decisius per assumir els feminismes i les noves masculinitats.
Proposem, doncs, una actuació transversal de gènere que no s’ature en propostes sinó que implante polítiques des de tots els àmbits, de manera que siguen motor per transformar realment la societat pel fet com travessen tots els plantejaments polítics de la coalició. A més, volem també ampliar la mirada, i apostem per un treball interseccional que palese el fet com les diverses formes de discriminació que pateixen les dones no només tenen a vore amb el gènere, sinó també amb la seua adscripció social de classe, l’ètnia, la religió, l’edat, la sexualitat o l’aparença física.
Així doncs creiem fonamental que al programa electoral la perspectiva de gènere imprengne les propostes de totes les sectorials i comprenga tot el ventall polític. Considerem clau encetar la reflexió i la proposta de polítiques concretes a través del debat i del treball participatiu, per això el treball col·laboratiu és un eix cabdal, és la forma indispensable perquè el contingut siga realment transformador en cada àmbit, perquè es creen aliances per a la igualtat amb la perspectiva fixada en la posada en marxa d’un futur Pla Estratègic de Polítiques de Gènere que pose de manifest estratègies i agendes legislatives per a la igualtat.
PROPOSTES DES DE LES SECTORIALS
Encetem el treball amb cadascuna de les sectorials posant en comú una proposta de mínims programàtics.
(Dones i) Treball
Al País Valencià, tot i tenir igualtat de la resta de condicions (edat, sector, categoria laboral, estudis, antiguitat, dimensió d’empresa, etc.), el fet de ser dona implica un salari un 20 % inferior al que reben els hòmens. De la mateixa manera, els contractes eventuals comporten un salari/hora inferior en un 14 %, també amb igualtat de la resta de condicions. En general, els hòmens són majoria entre els directius, alts executius i en els nivells superiors de les ocupacions professionals, mentres que les dones romanen encara concentrades en les categories inferiors dels llocs directius, donat el velat ascens laboral produït per l’anomenat “sostre de vidre”. A més, les dones tendeixen a ser excloses de les xarxes informals dominades pels hòmens dins de les empreses que són essencials per a la seua carrera professional.
Des de Dones amb Compromís, pensem que no només s’han de repartir tots els treballs al marge de la identitat de gènere, sinó que hem d’acabar amb l’existència de treballs feminitzats o masculinitzats. Amb tot, hem de posar en valor totes les ocupacions que sustenten la vida, de manera que es traguen al mercat laboral els treballs de cures que actualment suporten majoritàriament les dones de manera precaritzada.
L’economia submergida afecta especialment les dones i, actualment a més, les dones immigrants. Cal una regulació específica per a estos col·lectius amb la finalitat d’evitar la desprotecció laboral i social en què s’hi troben, sense poder accedir als drets i a les prestacions que proporciona el treball amb contracte.
Des de l’administració s’han d’afavorir faenes de qualitat que permeten als col·lectius específics de dones prescindir d’una ocupació no declarada. De manera que la inserció laboral no consistisca a crear ocupació de curta durada, inestable o amb salaris que no asseguren la cobertura de les necessitats bàsiques.
Pel que fa al treball domèstic:
S’ha d’afavorir la creació de cooperatives d’ocupació domèstica que trenquen la relació laboral individualitzada i garantisquen condicions laborals justes per a les persones que hi treballen.
Dur endavant campanyes de sensibilització i establiment de protocols d’actuació perquè es coneguen i s’acomplisquen les condicions de treball de les empleades.
Equiparar les condicions laborals amb qualsevol altre sector, que es professionalitze el sector, que es milloren les prestacions per malaltia, que la contractació, les altes i les baixes les duga a terme la persona que contracta i no la contractada
Propiciar la realització de tallers perquè adquirisquen l’acreditació professional en què puguen fer valdre la seua experiència laboral.
Ratificar del conveni 189 com un dels eixos imprescindibles per pal·liar la feminització de la pobresa.
Ampliar i equiparar dels permisos de maternitat/paternitat entre dones i hòmens.
Dissenyar plans de conciliació i plans d’igualtat que milloren la qualitat de vida de les persones i la competitivitat, amb mesures de compatibilització del treball remunerat i domèstic on es promoga una organització horària que permeta disposar de més temps propi tant per a les dones com per als hòmens.
Promoció de la igualtat i la qualitat en el treball a les empreses, així com de les dones a càrrecs de responsabilitat i direcció.
Incorporació dels principis d’igualtat d’oportunitats i de la transversalització de gènere.
Garantir la protecció de la salut i la seguretat laboral de les dones per raó de les situacions de maternitat, embaràs i lactància.
Economia
Cal desenvolupar uns pressupostos amb perspectiva de gènere. L’economia tradicional té en compte sobretot la producció, el mercat, els serveis públics i el sistema financer. La visió de l’economia des de la perspectiva de gènere, l’economia feminista, té en compte tot allò que sosté el mercat i que no es visibilitza, és a dir, tots els processos que tenen a veure amb tindre cura de les persones, amb situar la vida com a eix econòmic. Reorganitzar temps i treball de forma equitativa, redistribuir el consum i la producció de forma ecològicament sostenible, amb una racionalització justa dels temps de treball i de la renda.
Cal situar la vida com a eix econòmic. Reorganitzar temps i treball de forma equitativa, redistribuir el consum i la producció de forma ecològicament sostenible, amb una racionalització justa dels temps de treball i de la renda.
Necessitem desenvolupar un model que contemple la flexibilitat laboral, per tal de que la conciliació amb la vida familiar siga una realitat.
Perseguim la reducció de la jornada laboral, com una mesura per fomentar la qualitat de vida I la redistribució de l’ocupació, sense que afecte al teixit empresarial.
Impulsarem mesures en l’empresariat i l’emprenedoria per afavorir la igualtat salarial i eradicar la feminització I masculinització dels treballs.
Des de l’administració anem a ser un exemple no sols posant en marxa aquestes mesures sinó també en la contractació de les empreses, afegint aquestos valors per a fomentar les bones pràctiques dintre de les empreses.
Visibilitzar i posar en valor totes les ocupacions que sustenten la vida, de manera que es traguen al mercat laboral els treballs de cures que actualment suporten majoritàriament les dones de manera precaritzada així com l’economia submergida i el treball domèstic.
Agricultura
Les dones juguen un paper fonamental en el desenvolupament del medi rural, pel fet com suposen al voltant del 49% de la població de les zones rural i duen endavant funcions de molta importància pel manteniment de la societat en el medi rural. Per això és imprescindible combatre les relacions de poder desiguals entre hòmens i dones en el medi rural i promoure la incorporació de les dones en tots els àmbits de la societat rural amb la proposta de mesures concretes des de tres eixos d’actuació: l’empoderament de les dones, la corresponsabilitat social i la tecnologia i innovació.
Implementar mesures específiques perquè la presència de la dona al camp no disminuïsca i per fer visible el treball de les dones agricultores i ramaderes en les seues explotacions i en tot el que els compet en les zones rurals.
Afavorir la presència de les dones en el medi rural pel fet com garanteixen l’èxit d’activitats concretes i hi fixen la presència de nuclis familiars poblacionals.
Dissenyar activitats de formació específiques per afermar o diversificar els coneixements i treballs de les dones, així com per oferir alternatives d’ocupació i accés a posicions directives.
Crear federacions i meses de dones rurals al llarg del territori valencià per afavorir-ne la comunicació i el contacte mitjançant xarxes i grups de treball que posen de manifest les diverses característiques i problemàtiques dels treballs que desenvolupen.
Promoure la professionalització de les activitats realitzades tradicionalment per dones. Afavorir el cooperativisme i l’emprenedoria rural i agrícola a través de microcrèdits.
Fomentar la paritat en els òrgans de decisió de les organitzacions del medi rural (sindicats, cooperatives, consells municipals…) per garantir la participació i representació igualitària d’hòmens i dones, així com la incorporació de les dones als processos de desenvolupament rural.
Promoure estudis i investigacions sobre la participació de les dones en el medi rural, les barreres que n’impedeixen la participació i les estratègies per a superar-les.
Impulsar la inclusió de l’anàlisi del gènere en la gestió de fons per al desenvolupament sostenible del medi rural.
Comunicació i política lingüística.
El llenguatge, com a construcció personal i social, és fonamental tant per desvetllar el sexisme com per implementar altres models de persones no generitzatdes si no igualitaris i corresponsables. Amb el llenguatge hem de visibilitzar les dones en tots el àmbits de la vida (especialment a l’esfera pública) i els hòmens a l’entorn domèstic per això volem que tant en la política comunicativa com en la lingüística el llenguatge inclusiu siga una prioritat de les nostres polítiques, que es treballe tant pel que fa al partit com a les institucions, de manera que es promoga, dintre d’estos àmbits la difusió i normalització d’un correcte ús del llenguatge verbal i no verbal, així com un tractament de la informació no sexista.
Considerem que a les institucions ens hem de veure representades, promovent la paritat als ens dependents de la Generalitat Valenciana.
A més des de les institucions públiques, serem exemple en promoure la formació contínua de professionals i funcionariat pel que fa al llenguatge inclusiu. Per això, cal que tant institucionalment (inclòs el llenguatge administratiu de formularis i escrits) com a la si de Compromís utilitzem la denominació neutra de càrrecs de gestió i/o representació i no la femenina o la masculina.
Cultura.
La cultura, a banda de fer referència a obres intel·lectuals i artístiques, també fa referència a les creences i costums d’una determinada societat. A més, dins de la definició de cultura podem incloure també la manera com es fan les coses i per què es fan d’eixa determinada manera.
Des d’aquesta perspectiva més global és des d’on el concepte de gènere es relaciona amb la cultura, pel fet com els valors tradicionals provenen d’una cultura patriarcal que invisibilitza les dones, les converteix en espectadores i les cosifica
Construir genealogies, visiblitzar referents, fomentar la presència de les dones en la gestió i la creació de cultura i fer compatible la tradició amb la igualtat de gènere han de ser assumptes prioritaris en la nostra organització. En definitiva, considerar a la dona subjecte de cultura i no objecte d’inspiració.
Proposem, doncs:
Desenvolupar la Llei d’Igualtat (3/2007 de 22 de març) pel que afecta a l’àmbit de la creació i la producció artística i intel·lectual realitzada per dones.
Adoptar iniciatives destinades a afavorir la promoció específica de les dones en la cultura.
Dur endavant polítiques actives d’ajuda a la creació i producció artística i intel·lectual d’autoria femenina.
Promoure la presència equilibrada de dones i hòmens en l’oferta artística i cultural pública.
Respectar i garantir la representació equilibrada en els diferents òrgans consultius, científics i de decisió de l’organigrama artístic i cultural.
Establir línies de col·laboració amb les associacions que treballen per la igualtat de gènere en l’àmbit de la cultura establint iniciatives concretes que es duguen a terme conjuntament.
Crear un observatori permanent de la situació de les dones en tots els àmbits de la creació i de la cultura que aporte periòdicament dades d’investigació.
(Co)Educació.
La coeducació és el primer pas per començar a lluitar contra les desigualtats de gènere, els objectius de la qual es centren en corregir perspectives, costums, actituds, imaginaris i estereotipus sexistes, proposar un currículum que potencie construccions personals no generitzades si no igualitàries, que qüestione amb l’esperit crític les orientacions sexistes i pose en valor les personalitats que treballen per desenvolupar totes les seues capacitats individuals amb independència del seu sexe.
Formar el professorat perquè puga desplegar una docència que harmonitze amb les recomanacions que a nivell comunitari es fan per a eradicar el sexisme a l’educació.
Implementar de manera efectiva i avaluables la transversalitat de la igualtat entre xics i xiques en totes les àrees curriculars i en totes les accions formatives als centres educatius.
Incloure en els currículums la transversalitat de la igualtat en l’ensenyament i l’educació afectivosexual.
Implementar currículums en què s’eliminen els continguts i el llenguatge sexista i es visibilitze el paper de les dones en en tots els camps del coneixement i al mateix temps es pose en valor la maternitat i les tasques de cura que les dones han desplegat al llarg dels temps.
Afavorir intervencions educatives des de la coeducació, que fomenten valors d’igualtat i de cooperació i no de competitivitat, a més d’actituds i comportaments ètics; així com que desenvolupen actituds crítiques davant els conflictes que afecten la convivència i els problemes socials.
Dotar tots els agents educatius (professorat, famílies i administració) d’eines suficients que els possibiliten emprendre accions coeducatives per tal d’afavorir construccions identitàries no generitzades:
formació continua per al professorat.
escoles de pares i mares.
foment de les comunitats d’aprenentatge.
Dotar el professorat i les famílies de recursos suficients per tal que puguen qüestionar i eradicar les idees i els comportaments masclistes, tot assumint que les alternatives igualitàries i coresponsables no només tenen més valor ètic sinó que procuren relacions més gratificants, enriquidores i durables.
Afavorir la creació de la Xarxa d’Escoles Valencianes per la Igualtat de Gènere.
No dotar econòmicament els centres educatius on es disgregue l’alumnat per raó de sexe i on es perpetuen els papers tradicionals de desigualtat.
A més del currículum, promoure les pràctiques docents superadores de les desigualtats socials i de gènere, orientades a l’èxit educatiu de tot l’alumnat, amb la participació i col·laboració de les famílies i l’entorn.
Regeneració democràtica i Política institucional.
Compromís és una coalició amb vocació de govern, per això volem posar de manifest que aportar transparència i regenerar democràticament les institucions és també contribuir a la feminització de la política.
En aquest sentit, ens comprometem a eliminar les desigualtat de gènere produïdes per la societat heteropatriarcal tot fomentant la participació de les dones en la política amb l’assumpció d’un sistema paritari de càrrecs públics, tant polítics com institucionals; adaptant-hi els horaris de treball, optimitzant-ne el temps, adequant els espais i evitant prejudicis de gènere respecte de la cura d’altres persones o a les capacitats productives.
El paper actiu de les dones en els processos democràtics regenera les institucions i Compromís vol ser-ne capdavanter, per això creiem necessari garantir la igualtat de gènere i la participació de les dones en els espais de presa de decisions.
D’aquesta manera enriquim la vida pública amb la diversitat de perspectives que les dones aporten i la fem veritablement representativa del conjunt social i polític.
Sanitat.
Les desigualtats de salut entre dones i hòmens depenen en bona mesura de la influència dels diversos rols que hi assumeixen (treballs fora de casa, treballs a casa, tipus d’ocupació, condicions laborals, nombre de persones dependents, etc). L’enfocament de gènere en salut ens permet observar que la salut d’hòmens i dones és diferent però també desigual: diferent perquè hi ha factors de tipus biològic que tenen diverses implicacions en la salut; desigual perquè hi ha factors socials que estableixen diferències injustes i evitables en la salut de dones i hòmens.
Millorar el coneixement sobre les diferències entre les dones i els homes a nivell de salut i de les respectives necessitats d’assistència sanitària.
Incorporar la perspectiva sexe/gènere en la recerca mèdica.
Elaborar guies, informes i protocols per facilitar la incorporació de la perspectiva de gènere en els Plans Integrals de Sanitat, així com elaborar sistemes de bones pràctiques en l’assistència sanitària sensibles a les desigualtats de gènere.
Desmedicalitzar la població en general i la dona en particular. Aspectes naturals del procés vital com el part, la menopausa o l’envelliment, són tractats des de l’actual model sanitari com patologies, això situa les dones en una posició de receptores passives de les mesures suministrades pel sistema.
Promoure models (d’atenció, de formació, d’investigació) que superen el model biomèdic tradicional i tinguen en compte els aspectes psicosocials i la subjectivitat de les dones.
Establir mesures que eviten l’assignació automàtica de la cura en l’àmbit familiar a les dones. En el seu lloc, s’ha d’impulsar la corresponsabilitat dels hòmens i el repartiment de tasques.
Calen actuacions contundents per tal de millorar la salut reproductiva de les dones, com ara la necessitat de polítiques eficaces per prevenir l’embaràs no desitjat: millorar l’accessibilitat als mètodes anticonceptius, l’accés gratuït a la píndola de l’endemà, o introduir, amb caràcter obligatori, l’educació sexual als programes escolars.
Revisar els discursos entorn de la normativització dels cossos dels hòmens i de les dones a l’hora de diagnosticar trastorns, desordres o anomalies.
Sol·licitar la creació d’Unitats de Salut Sexual i Reproductiva en tots els Centres de Salut d’Especialitats.
Drets socials i violència contra les dones.
A l’escasesa de recursos destinats a les polítiques de gènere, cal sumar-hi la privatització i el desmantellament de recursos públics. Creiem que des de les polítiques de gènere cal parar especial atenció als assumptes següents:
Iniciar polítiques que emparen i protegeixen les famílies monomarentals i monoparentals.
Abordar íntegrament el fenomen de la prostitució i la desarticulació de les màfies:
Treballant en xarxa a través de taules tècniques i polítiques coordinades amb altres professionals, estaments o institucions vinculades a la lluita contra el tràfic de persones.
Promovent campanyes de sensibilització, difusió i formació a ciutadania i professionals.
Atenent les persones que practiquen la prostitució i oferint-los formació, inserció laboral, acollida i protecció, serveis jurídics i representació legal.
Posar en marxa un Pla Xoc de Prevenció contra la Violència Masclista:
Creació de la Mesa Permanent contra la Violència Masclista, per a la vigilància, revisió i control de l’aplicació de la llei i l’eradicació de la violència de gènere.
Apertura de Centres d’atenció integral en els principals nuclis urbans, reapertura i adaptació dels centres d’Infodona i creació de punts d’atenció i mediació a tots els municipis.
Fomentar instruments de participació, col·laboració i cooperació entre administracions públiques, organitzacions socials, agents econòmics i socials, grups de dones i persones professionals dels diferents àmbits com a elements necessaris per a millorar la previsió, l’atenció i la recuperació.
Elaborar estratègies de prevenció i sensibilització adreçades a la ciutadania, a infants i joves i a col·lectius d’hòmens.
Impulsar la cooperació i la coordinació del personal immers a les tasques de seguiment i l’atenció integral de les víctimes de violència masclista en el marc de les competències de les conselleries de Justícia, Salut, Benestar Social i Ocupació.
Avaluar i replanificar periòdicament el Pla de Prevenció de Violència Masclista (recomanable cada dos anys).
Elaborar protocols per a la prevenció de les mutilacions genitals femenines, per a situacions d’assetjament sexual i per a l’atenció a dones en situació de violència masclista.
Elaborar un programa de mesures per a la intervenció amb fills i filles de dones en situació de violència masclista a través del Servei Especialitzat corresponent.
Establir convenis de col·laboració que permeten la incorporació de dones víctimes d’agressions masclistes al mercat laboral.
Atendre especialment els perfils femenins d’exclusió des de la interseccionalitat, és a dir, tenint en compte la desigualtat de gènere amb altres factors de desigualtat com són l’origen, l’edat, la diversitat funcional, etc.
Regular la tècnica de la gestació subrogada per tal com el Registre Civil inscriu naixements duts a terme amb esta tècnica fora de l’Estat espanyol d’acord amb les lleis de països tercers. Igualment, amb la regulació de la tècnica abordaríem la problemàtica de la mercantilització de la gestació.
Medi Ambient i Urbanisme.
L’enfocament del medi i de la planificació urbanística i de les ciutats ha de ser participativa i amb perspectiva de gènere. La qual cosa significa que hem d’assumir que la planificació de l’entorn s’ha de construir donant veu a les persones que l’habiten, posant la ciutadania directament en la presa de decisions, assumint que, des del punt de vista social, el territori transformat no és un espai neutre sinó que existeix una jerarquia d’usos i prioritats en detriment d’altres.
L´urbanisme actual adapta els eixos de la ciutat al món públic, al mercat de treball remunerat i visible ocupat tradicionalment pels hòmens; mentre que el món domèstic i privat, de la cura i dels treballs de suport productiu i reproductiu, queda fora de l´espai públic. Es necessari, doncs crear espais de convivència, comuns al veïnat, d´interrelació i d´usos quotidians, que siguen multifuncionals i atenguen la diversitat de la societat, tot afavorint-ne la socialització.
Aplicar la perspectiva de gènere al disseny de les ciutats vol dir parar atenció a les diferents maneres en què les persones ens desplacem en la ciutat així com en la necessitat de crear espais públics que responguen a les diferents necessitats de la ciutadania i que afavorisquen la socialització.
Per això incloem en el disseny i la planificació dels espais, juntament amb la participació ciutadana, uns paràmetres que reflecteixen les necessitats de la vida quotidiana:
Atendre les diverses tipologies de mobilitat, dels mitjans que s’utilitzen per als desplaçaments i freqüències.
Crear espais de convivència, espais comuns del veïnat, d’interrelació i d’usos quotidians.
Propiciar la multifuncionalitat dels espais públics, dels llocs comuns que atenguen a la diversitat de la societat i que afavorisquen la socialització.
Tindre cura als projectes urbanístics per tal que els dissenys incorporen la perspectiva d’igualtat de gènere.
Afavorir la representació de les dones en els processos de presa de decisions per equilibrar les perspectives de l’espai públic: equitat en la participació.
